UNS DIES DE TARDOR ENMIG DE L'AGOST

Enmig de l'estiu van bé uns aires més fresquets, alguns arbres ja havien tret fulles grogues amb la calor canicular de fa setmanes i ara tornen a verdejar. El blat de moro aixeca el cap i es refà una mica. En anteriors escrits del bloc, apareix sovint algun comentari sobre el temps i la natura , i és que ens agradi o no estem tots estretament vinculats a aquesta i als canvis capriciosos de la meteorologia, que ni els americans, als qui els agrada tenir-ho tot sota control, poden fer-hi res, ara que ja ho han espatllat quasi tot.
Les lliçons d'humilitat són bones per una humanitat madura, però desgraciadament està en una fase encara molt poc humanitzada, com diu el conegut antropòleg Eudald Carbonell en les seves conferències, i l'estulticia humana fa que lluny d'escarmentar, encara s'entossudeixi més en els seus errors.
És com si encara estessim en una fase d'humanització molt incipient, que no ens permet utilitzar el nostre cervell al 100% de les seves capacitats estant preparat per a fer-ho, i que tot i que proporcionalment a la resta d'animals, té un volum i unes capacitats enormes, sovint els resultats no acaben de ser els que en caldria esperar.

Aquests dies de fresca i pluja, m'han anat bé per deixar de banda les activitats d'esbarjo i pensar en aquest fet tot preguntant-me, per què tenint els coneixements tant avançats que tenim en molts camps de la ciència per a fer més fàcil la vida i la conservació del petit globus terraqui on vivim, ens obcequem en fer tant malament les coses més elementals per a la nostra pròpia supervivència.
No faré aquí un discurs ecologista, ja prou que tots els mitjans ho fan d'una manera habitual, més aviat serà un lament en un desert, acusant els qui posen per davant el desenvolupament econòmic enfront d'una racionalització de questions tant elementals com els rius clavaguera, la desaparició dels depredadors naturals en la cadena alimentària de les espècies, la contaminació atmosfèrica etc., aixó sí els grans contaminadors, sempre culpabilitzant els més febles, però mai les grans indústries, els grans negocis mundials com les guerres, o els grans avions reactors que omplen l'aire de restes massives de combustible, d'aixó viuen!

Atès que l'aigua ha esdevingut un bé escàs, alguns d'aquests espavil·lats ja estant mirant en altres planetes a veure com pinta el possible negoci de portar aigua extraterreste després d'haver-se carregat la que hi havia, altres perfereixen continuar furgant les entranyes de la terra, i ara també les profunditats abisals marines del pol nord, per continuar treient més combustibles fòssils i eternitzar el problema de la contaminació. És com un gran manicomi en el que els més bojos de tots, són els que tenen més diners i poder per fer les més grans bestieses. No anem pas bé,no.